"Tocar el cel amb una corda" és una exposició que parla de les campanes, entre elles la de Sant Magí de la Brufaganya. De les campanes en recordem bàsicament el seu so. Però si alcem la vista i les mirem de prop ens adonarem de detalls precisos que sovint passen desapercebuts com són inscripcions o els elements artístics que les envolten. Cada campana té la seva història al darrere. Un nom propi, uns padrins, una frase significativa i una funció que en el passat era doble, ja que a part d’avisar dels actes religiosos també tenia el seu vessant civil: alertar de les hores de treballar, del foc o els aiguats. Quan hi havia tempesta, antigament, els joves s’organitzaven per tocar les campanes i no paraven de sonar fins que finalitzava», explica el campaner Jesús Martínez. «Sempre he tingut una mena de dèria amb les campanes», confessa. De petit, estiuejant a Santa Coloma de Queralt, «sortia al carrer a veure com tocaven les campanes i vaig començar a interessar-me per aquest m...