Sant Magí de la Brufaganya. Racons

El Ball de Sant Magí era molt ballat als aplecs i festes que tenien lloc al Santuari. Després d'haver-se Ball de Sant Magí.  donat per perdut, una colla de dansaires de Tarragona i un grup d'Amics de Sant Magí el fan reviure als aplecs i festes. Ball pla que és popular en diferents llocs de Catalunya però amb la peculiaritat de que, al final de la dansa  enlairen a un nen petit, que ruixa a tots els dansaires amb l'aigua de Sant Magí. Veure el B all de Sant Magí

Ha aparegut el volum tercer de la monumental i molt esperada obra del filoleg Joan Coromines, Brufaganya. Bosc i sembrats. I'Onomasticon Cataloniae, on aquest autor dona una hipòtesi sobre l'etimologia del nom Brufaganya. Aquests serien els mots clau: bufar i grana, sota la forma combinada antiga bufagranyes . "En resum, la cosa va així: la documentació antiga, des dels segles XI i XII fins ben bé el XVI (ja no tan antiga, doncs), demostra que el nom originari duia la -r- en una altra posició (Bufagranyes, Bufagranya), i que entremig existí encara una variant Bufraganya, intermedia entre aquella forma i l'actual Brufaganya. És a dir, que la -r- en qüestió al llarg deis segles ha anat retrocedint de la tercera a la segona i finalment a la primera sfl.laba del mot (i a més a més aquest, inicialment plural, ha esdevingut singular). Això podria semblar un detall ridícul, pero no ha és gens per tal d'esbrinar la veritable etimología del nom, ja que no solame...

Antiga cançó recopilada entre la gent gran. Memòria oral. Nom de l'informant:  Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot" Data i lloc de naixement:  07/07/1922 (Cassà de la Selva) Municipi de residència:  Cassà de la Selva On, com i de qui la va aprendre:  Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta. cançó del Sant

Capella de les Fonts. Wiquipedia La capella de les Fonts de Sant Magí de la Brufaganya va ser restaurada pel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En el Cercador Inventari del Patrimoni es troben  els planols de la restauració. Es pot veure el projecte d'alçada , planta coberta   prement aquí

Nom : Pi de la Fou Nom científic : Pinus mugo Turra Familia :Pinacies Genere Pinum Ubicació: Sant Magí Brufaganya Font Flora catalana Referències:  I juntament amb aquests reures, hi ha un altre arbre que és també excepcional. Es tracta del pi de la Fou, que li ve el nom del barranc de la Fou que es ben a prop. És un pi altíssim, el seu tronc, recte i esvelt, es perd cel amunt buscant la llum, mirant cap dalt  costa d’arribar a veure on acaben les seves branques i el seu fullatge. Perquè aquestes no s’estenen al llarg del tronc sinó que no apareixen fins al cap d'amunt. Al seu voltant n’hi han d’altres de pins, també molt alts, però cap com aquest ... M.Rumbau

Els roures són una de les característiques dels boscos de Sant Magí. Molts d'ells plantats pels monjos han estat referenciats fins avui. Veiem algunes cites... Roure a la Capella de les Fonts A. Aulèstia i Pijoan narra el periple   que ell i altres companys de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques van fer per la   vall de Sant Magí  el 1883. Entre altres coses, destaca els magnífics arbres: "ens deturarem al començar la magnífica roureda de St. Magí, puix que el primer arbre que se’ns presentava mereixia ben be els honors de la fotografia. Figureu-vos un vell i gegantí roure de tronc rabassut d’una circumferència mitja de 3,35 metres. Es divideix en tres corpulentes branques que, despullades de fullam en aquesta època de l’any,  s’extenen per sobre el fons de l’espai en artístic ramatge." Mossén Joan .Ssegura l'any 1877 cita els roures en el text: " Lo pays es pintoresch. Venint de la part de Santa Coloma de Queralt, al entrar en la vall del ...

Sant Magí de la Brufaganya planteja propostes per a nens i adolescents, ja sia amb grups, amb l'escola o amb la familia. També recerques històriques i mediambientals amb tutoratge. podeu veure un seguit de propostes adients a totes les edats.                El projecte "Sant Magí X Joves està pensat per a totes les edats

"Caixes de Sant Magí" é s un conjunt    d'activitats i materials que es poden fer des dels 3 anys fins als ... amb grup, amb l'escola, amb families. Un dels materials que contenen les Caixes de Sant Magí Els materials per organitzar algunes de les activitats  estan classificades en grups d'edat, en el que s'anomenem "Caixes de Sant Magí".  Es poden demanar a : amicssantmagi@tinet.cat .Dins les Caixes de Sant Mag í hi ha: Jocs  Guia didàctica Fitxes de treball de camp Recorreguts amb pistes ...  Físicament es troben al Santuari, el seu ús és gratuït.

"Taba de la obra que se a de executar en lo convent de Sant Magí, de l'orde [de] pares predicadors per la construcció de la continuació de la iglésia, axis de mans de mestre de casas com de fuster. Ús materials de la antiga esglèsia Primo sàpia dit mestre que enpendrà dita obra que serà obligat a traurà la terra de la part de la montanya detràs las capellas, axis vellas com noves, a distància de setse palms, poch més o menos, per llevar la omitat de la iglésia, y en la part de la plasa, frente de la porta major, també a de traurà fins a setse palms, poch més o menos, advertint que dita escavació a de quedar més fonda que la iglésia un païm, així en lo frente com en lo costat que mira a la part de la montanya. ítem feta que sia la escavació, se farà a la distància dels setse palms... ítem sàpia lo dit mestra que per totas las voltas se auran de fer de rajola de dos gruixos y bona calitat de guix pardo y adresades, ab ses arestas de llunetas y archs, com també comisas, ...

A la Brufaganya hi trobem diferents ermites. Des de l’any 1606 tenim notícia d’un tal P. Jordi de Ermita de  la mitja costa Mendoza, organer portuguès, que havent vist aquell lloc, demanà als seus superiors per instal.lar-s’hi i esmerçar, en el redreç d’una ermita, les estrenes dels orgues de Montserrat i de Santa Caterina de Barcelona, que estava construint. D’altra banda, l’ermita de Sant Jacint fou fabricada per Fra Ciprià Mur aprofitant la cinglera de la serra, pels volts de 1606. El mateix any també s’acabava l’ermita de Sant Ramon, que fou excavada a la roca pel P. Fra Pere Màrtir Bosch. L’ermita de Santa Caterina fou començada pels P. Fra Francesc Massó i Fra Bernat Serra i fou inaugurada l’any 1607, quan sembla que el P. Fra Pere Calçina tenia moltes carretades de pedra acumulades per tal de construir una ermita dedicaca a Sant Pere Màrtir, però l’obra mai es va dur a terme. També es té constància d’una ermita de Sant Vicenç, que l’any 1607 volia edificar ...

El safrà ( Crocus sativus ), és una planta conreada del gènere Crocus dins la família Iridacea ( Iridaceae ) i també l'especia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de l a seva flor.  S'usa com a condiment i colorant,  té propietats medicinals. A la Brufaganya, e s cultiva a diferents pobles. Planta de safrà florida El safrà conreat prové de l'espècie originària de Creta anomenada Crocus cartwrightianus on es conrea d'ençà d'uns 3.000 anys. A Catalunya va ser molt preuada a l'edat mitjana. Necessita clima mediterrani. Es planta a l'estiu, per multiplicació de bulbs fills que neixen a la base del bulb mare. L'època de recol·lecció varia segons el país, però sol estar entre setembre i novembre. Les flors es tallen senceres i a continuació cal posar-les a assecar, de vegades sobre una pedra calenta o un braser suau durant una mitja hora. Es deixen refredar i llavors es treuen els pistils amb ajuda d'unes tisores....

En el llibre    España Sagrada. Teatro geográfico- histórico de la iglesia española   una obra del  s. XVIII .En el  Trat. 63 Cap 20, parla de la vida de Sant Magí i un petita descripció de com, la tradició de Sant Magí es documenta amb la seva canonització, perduda entre els arxius papals; rescatada i enviada al monestir per un colomí. Portada del llibre El text diu: "De la santidad de este santo hace mención S.Hierònimo en su calendario, y la canonizacion suya ; que fue hallada en Roma per un secretario de Alejandro VI que se decia Segarra, natural de Santa Coloma, el qual la sacó del Catalogo de los Santos y la mandó a la Casa de San Magín , la cual es del tenor siguiente: Canonizatio Magini Martyris in Hispania in montibus brufagraniae pro Cristo passi" font:  Espana Sagrada. Theatro geographico-historico de la iglesia de ..., Volum 25 Santos de Tarragona p.173

Vers el cingle sobre el santuari, un rengle d'esglaons condueix a una cavitat natural coneguda com la cova de Sant Magí , on la tradició diu que el sant l'habità durant trenta anys, alimentat pels àngels, i on fou perseguit i mort pels romans. Cova de Sant Magí  dalt del cim En aquests cingles encara hi ha uns antics ermitatges en runes. Sant Magí de Brufaganya  és un santuari situat a 760 m d'altitud, sobre el començament del Torrent de Sant Magí, al terme municipal de  Pontils  ( Conca de Barberà ). Font: Wiquipèdia

A la banda esquerra del barranc de Sant Magí, i a poca distància del santuari, hi ha les Fonts que segons la tradició va fer brollar el sant. Són quatre grans dolls d’aigua fluixa que “no cou ni mol”. Com que l’aigua es considerava miraculosa, hom bastí al seu costat un petit hospital per atendre els malalts; aquest hospital, documentat ja el 1556, fou traslladat al santuari el 1629. Damunt les fonts es construí un petit oratori el 1562, ampliat al començament del segle XVII, reedificat al segle XVIII i restaurat a principis dels anys vuitanta del segle XX.  Capella de les Fonts L'any 1063, el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals s'encarregaven de fomentar-hi la devoció i el culte. A ells es deu la construcció de la capella de les Fonts, situada al centre de la vall que, segons la tradició, féu brollar Sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors. Font: Pontils Es rehabilita...

  El Santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII. Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries. El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc Portal d'entrada al Santuari El 1703 el mestre general de l’ordre Tomàs Ripoll féu construir l’actual església del santuari, de tipus barroc-neoclàssic, amb tres capelles per banda i un petit campanar a cada costat de la façana. El convent fou exclaustrat el 1835. El santuari continuà com a parròquia de la rodalia, en especial del poblet de Rocamora, i per això és anomenat sovint Sant Magí de Rocamora.  És un santuari molt popular, i el seu aplec és el 19 d’agost, dia de Sant Magí. Font:Enciclopedia Catalana Per saber--ne mes: Monasterios de Catalunya   Pontils .