Salta al contingut principal

Altres Sant Magí: S. Magí de BCN

S.Pere de les Puelles. Interior actual
A 26 de Noembre 1686, en Concell de cent se tracta de fer
la Capella de S.*^ Magí en la Iglesia de S.^ Sebastiá, y á 13 de
Agost 1687, en Concell se tracta lo mateix. Llibre de la Ciutat)
A les darreries del segle XVI, fou instituïda la Confraria de Sant Magí a l'església del monestir i parròquia de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Un grup de persones devotes del nostre Màrtir, residents a Barcelona, instaren l'Abadessa del monestir, Brígida Millars, per tal de constituir-se en confraria en honor del Sant.

El 19 d'abril de 1580, foren presentats els estatuts per a la seva aprovació al Bisbe de Barcelona doctor Dimes Lloris, amb el títol de: "ORDINACIONS D'UNA CONFRARIA INSITUIDA EN SANT PERE DE LES PUEL·LES A HONOR I GLÒRIA DE SANT MAGÍ".

Els capítols de les ordenances, tractaven de l'elecció dels majorals, comptadors i "andadors", així com del nomenament d'un notari per regir els llibres de l'entitat. També contemplava que les persones que s'inscrivissin a la confraria no estaven obligades a donar res, tan sols la seva voluntat.

Es regulava que la inscripció dels confrares fos feta en els llibres de matrícula: un pels homes i un altre per les dones. Igualment es reglamentava la publicació de l'anunci de la festa de Sant Magí, les normes per a la setmanal en sufragi dels confrares difunts. 

Finalment es disposava que cremés un llum d'oli davant de la capella i de la imatge de Sant Magí.

Cal dir que abans de la constitució de la Confraria, ja existia a la mateixa església una capella dedicada al Sant. El retaule i la imatge foren esculpides per l'escultor Martín Diez de Liatzasolo.

Els prohoms que fundaren la Confraria foren: Reverends Bartolomè Vilanova i Pere Guancer, domers de l'església. Vint membres de la comunitat de Beneficiats i els ciutadans de Barcelona, Serapi de Sorribes, donzell, i Bartolomè Soldevila, peraire.

També es celebraven les vigílies de la festivitat del Sant: Hi assistien els Beneficiats i capellans de l'església. Era obligació de l'Abadessa i dels majorals de la Confraria que, vuit dies abans de la festa "fer notificar així per albarans com per altres vies a ells ben vistes, la jornada de dita festa, a fi que sie en facultat llur venir a la dita Iglesia de Sant Pere per oir missa i sermó de dit gloriós Sant Magí a guanyar-hi los perdons acostumats".

Un any després de la seva fundació, amb motiu del pas de Barcelona del llegat pontifici a Espanya, el cardenal Alejandro Riario, la Confraria aconseguí unes gràcies espirituals que li foren atorgades per un document signat a Barcelona el 30 d'agost de 1581.

Les principals gràcies eren: indulgència plenària a l'hora de la mort pels inscrits a la Confraria, i altres indulgències pels visitants de la Capella del Sant el dia de la seva festivitat, o bé que assistissin als actes devots al seu honor o participessin en els sufragis pels confrares difunts.

El 1595 les gràcies foren renovades i ampliades pel decret del Papa Clement VIII, signat a Roma el 1 de març de 1595.
La permanència a Sant Pere de les Puel·les no fou molt llarga. El setembre de 1596, es féu públic un escrit del mateix Clement VIII, signat el 5 de juliol a roma, pel qual es concedia indulgència plenària a tots els cristians que una vegada confessats i havent rebut la comunió, visitessin la capella o l'altar de Sant Magí a l'església de Sant Sebastià de Barcelona.

Estava situada entre la plaça de Sant Sebastià i el carrer del consulat. Fou construïda per ordre del Consell de Cent al principi del segle XVI.

La imatge de Sant Magí ocupava un lloc preferent a l'altar major, al costat de Sant Sebastià, titular de dita església, i de la Verge de la Canal de gran devoció a tot el barri de la ribera.

Ens és coneguda la reunió del consell general celebrada el 3 de maig de 1630. S'hi tractà dels dibuixos i models per la confecció d'un conjunt d'elements arquitectònics pel retaule de la capella de Sant Magí. 

L'autor fou el fuster Josep Sayós. Un any després s'encarregà al daurador Joan Espinosa la tasca de daurar amb pans d'or tot el retaule i avalà el contracte el pintor renaixentista Joan Huguet.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Macarulla ,resposta del roures als paràsits

Una  agalla ,  macarulla  ( camarulla ),  ballaruga  ( ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga ),  camarota  ( macarota ),  cassanella ,  cascarra  (Catalunya del Nord) i  cascar(r)ot  (bola de, al Vallespir), anomenada científicament  gala  (o  gal·la ) i  cecidi , és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres  artròpodes ,  bacteris  i  fongs . Es tracta de la resposta del  vegetal  a la presència del  paràsit  amb un creixement anòmal de  teixit  que intenta aïllar l'atac o  infecció . Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades. Les agalles de les plantes són creixements anormals [1]  dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana, l'agalla creix sobre la pell i ...

Rellotge a Sant Magí, on era?

Mai hem vist un rellotge al Santuari de Sant Magí, però el documents diuen que 25 d'abril de 1753 es fan les escales del campanar i es penja el rellotge. On? Els documents guardats a AHAT  Llibre de la fundatio.... A la pàgina 224 del document digital hi diu que es fa el campanar i es posen les campanes (més d'una?) no s'aclareix el tema- https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000018742#imatge-6

Goits de Sant Magí

Antiga cançó recopilada entre la gent gran. Memòria oral. Nom de l'informant:  Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot" Data i lloc de naixement:  07/07/1922 (Cassà de la Selva) Municipi de residència:  Cassà de la Selva On, com i de qui la va aprendre:  Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta. cançó del Sant