Graham Jones. investigador de Sant Magí

"Ramaders, vies i aigua: un enfocament diacrònic "

Conferencia del 2015, on parla de camins de la Brufaganya

La primera referència que fa és la subvenció en 1071 de la finca

 de Rocamora a la conca de Brufaganya a un sacerdot,

Esclua, que va procedir a construir una església allí. 

Pau de Soto, va cartografiar
la xarxa de carreteres a Catalunya en la seva tesi doctoral.

les restes visibles de les vies romanes de segon i tercer rang. Més

enllà de la Via Augusta continua la ruta, primer com una carretera que defineix

parcel·les i, en un punt fossilitzat, al límit entre les comarques d'Alt

Penedès i l'Anoia. No obstant això, havent arribat a La Llacuna, 

la carretera, al mapa de Pau, no existeix més lluny.





La ruta més senzilla per unir-se a aquesta carretera cap a la carretera 
Tarragona-Iesso de Santa Coloma corba cap al nord i
a continuació, a l'oest, al voltant de les serres que ocupen la vall d'altitud 
de Brufaganya. Avui és el del BP2121 sobre el Coll de la Creu del Pla, i després
 la B-220 / C-432 que puja a la vall del
Riera de les Colomines, vall de la capçalera de l'Anoia, abans de creuar
 la Serra de Queralt a arribar a Santa Coloma. 
Una ruta més curta però més tributària s'executa dins i al llarg de l'alt nivell de
Brufaganya, passant cap a l'est del santuari, ja que el Collet dels crestes
 la Serra del Pany
Apòstols on la capella d'aquest nom era fins als anys trenta. 
He conduït al contrari
El segle XX19 marca aquesta ruta com un "Camí de Sant Magin", 
i ho mostra amb força
trams rectes, incloent l'ascens oriental cap a Brufaganya.


Qualsevol estudi sobre els orígens de Sant Magí de Brufaganya
 ha d'incloure els mitjans
El 1767 el convent de Brufaganaya va pagar una declaració notarial que el
El camí entre la Llacuna i Pontils per al pas dels desconeguts va creuar l'Obaga
Rocamora i no la terra dels frares.
El recte 'Camí de Sant Magin' que es mostra al mapa de 1927 i 1934,
sembla haver donat pas a una tortuosa xarxa de camins.
ls trams rectes surten de La Lacuna i, després d'haver creuat 
la Riera de Miralles, la ruta puja molt pendent
pronunciat cap a l'est, al capdamunt de l'altiplà de Brufaganya. 

::::::

Notes:






Antoni Carreras i Casanovas et al, ‘La Romanització de la
Conca de Barberà’, in Antoni Carreras i Casanovas (gen. ed.), Història de la
Conca de Barberà [2]. Les Arrels del Passat (Valls, Cossetània Edicions, 2011),
pp. 260-313. 16 Pau de Soto Cañamares, ‘Anàlisi de la xarxa de comunicacions i
del transport a la Catalunya romana: Estudis de mobilitat i accessibilitat’,
PhD thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i
Lletres’, hereafter De Soto, ‘Xarxa’, online at ,
pp. 230-33, including Fig. 166 for the alternative routes between Montblanc and
Iesso. For a summary of his thesis, see Pau de Soto Cèsar Carreras [n.b. change
of name], ‘Anàlisi de la xarxa de transport a la Catalunya romana: alguns
apunts’, Revista d’Arqueologia de Ponent 16-17 (2006-2007), pp. 177-91, online
at , accessed August 24, 2015. The route
linking Tarraco and Iesso via