Coves amb els plànols, a Sant Magí

font: http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2018_11_04_archive.html

Hem vist esmentades diverses ermites a Brufaganya, però centrant-nos en les troglodítiques, trobem relacionades les següents: Sant Domènec, Sant Josep, Santa Susanna, Mare de Déu de la Salut i Sant Ramon.

Espeleològicament aquestes coves foren esmentades per primera vegada per Puig (21). De la cova de Sant Magí diu : "En la cumbre del monte en que se encuentra el santuario de San Magín de Brufaganya, cerca de la fuente que, según la tradición, hizo brotar el santo anacoreta, se halla la cueva que dió abrigo á éste durante largos años. Está a una altura de unos 770 metros sobre el mar. " i tambí cita les "Coves de lo Single, cova de San Domingo, cuevas que en gran número abren sus bocas en el monte ó tajo situado detrás de la iglesia rectoral de Brufaganya. ", tot situant-les a Santa Coloma de Queralt

Més tard són esmentades per Ferraté (14), Colominas (13), Borràs (9), i Aymamí (4) en aquest darrer treball es publiquen les topografies d'algunes cavitats i darrerament Aymamí (5).

En aquesta relació, trobem a faltar Font i Sagué, que, tot-i-.haver confeccionat el seu catàleg basant-se en el de Puig y Larraz, no menciona aquestes coves.

L'any 1993 es publiquen un parell de plantes (8) sense indicar de quines coves es tracten, solament s'explica "Planta dels ermitatges, amb els murs d'obra que s'hi van fer per a adaptar-los com a habitatge d'ermitans."

Alguna d'aquestes cavernes es va utilitzar com amagatall durant la darrera guerra de 1936. "El meu pare, juntament amb tres joves cridats a files, s'amaguen en una cova a Sant Magí de la Brufaganya" (20).

Situació: 

Seguint la carretera TV-2011 que de Santa Maria de Miralles, o de la Llacuna, duu cap a Santa Perpetua de Gaià, es troba gairebé a l'alçada de Valldeperes el trencall que duu cap al santuari de Sant Magí de Brufaganya.

Les cavitats es troben en el cingle anomenat de les coves i de les capelles que veiem al damunt del santuari. Per arribar-hi cal anar fins al transformador que veiem a prop, allí es deixa una pista a la dreta i es puja per un corriol que surt a l'esquerra pel mig del bosc, i abans d'arribar a la cinglera trobem la primera cova.

Cova núm. 4 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)

Recorregut: 2,5 m

Coordenades (UTM31N ETRS89): 
               X: 370440
               Y: 4593795
               Z: 770 m 
Situació: La primera edificació que trobem són les restes de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, anteriorment dedicada a la Mare de Déu del Roser, troglodítica edificada a frec de la roca que forma una de les parets laterals.
En 1570 s'hi establí la confraria del Roser pels frares residents a sant Magí, en ser aquesta transferida al santuari, canvià de nom, a partir de llavors tan sols hi residí un ermità. Gavín publica una foto (6) on es diu que està en ruïnes, però conserva la part frontal on s'observa la porta i una finestra, en l'actualitat aquesta ha desaparegut i només resta en peu la paret lateral i la posterior. 
Al darrere es veuen el que eren uns petits horts i una coveta de 2,5 m aprofitada com a magatzem.
Descripció: Petita cova aprofitada com a magatzem.

Cova núm. 1 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)

Nota: Desapareguda
Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89): 
               X: 370432
               Y: 4593803

               Z: 789 m

Situació: Darrere hi ha la capella de Santa Caterina. 

Descripció: D'uns 3 m d'amplada per 4 m de fondària i uns 2,5 m d'alçada. S'observa la paret lateral construïda amb pedra petita unida amb morter i el sostre que fa una volta resseguint la roca de la cova."

En un angle es conserven restes de pintura de color vermell que formaven part de la decoració i en la paret frontal part d'un fris amb decoracions florals gravades". En l'actualitat no en resta cap vestigi.

Cova núm. 2 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà) 

Sinònim: Cova de Sant Domènec  

Recorregut: 7 m  

Desnivell: +1 m

Coordenades (UTM31N ETRS89): 
               X: 370411
               Y: 4593799
               Z: 790 m
Situació: Tornem cap a l'ample i empedrat que és el camí d'accés cap a les altres coves. 

De seguida trobem Sant Domènec.

Descripció: Té uns 7 m de fondària per uns 6 d'amplada i uns 3 m d'alçada.

Es conserven uns panys de parets construïts amb morter sorrenc, ha estat emprada com habitacle, llevat d'algunes pedres el sòl és pla. La cavitat està enlairada cosa d'un metre sobre el camí. S'observa el rebaix per encaixar-hi la porta, en aquest punt el sòl és enllosat.

Cova núm. 3 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)

Sinònim: Cova de Sant Magí, Santa Cova

Recorregut: 4 m

Coordenades (UTM31N ETRS89):

               X: 370375

               Y: 4593806

               Z: 790 m

Situació: Situada a uns 40 m de l'anterior, al final de les escales excavades en la roca i penjada enmig de la cinglera trobem aquesta cavitat de difícil accés, ja que l'únic pas és per mitjà dels esmentats graons, la tradició diu que allí hi va viure el sant durant 30 anys fent penitència, després fou convertida en oratori.

Descripció: D'uns 9 m d'amplada, uns 4 m de fondària i 3 m. d'alçada. El sòl és pla, en un costat s'observa una paret que tancava el recinte, enmig tant al sòl com en el sostre hi ha l'arrencada d'una paret, així com un forat, aprofitant la roca, utilitzat com a fornícula. Gavín (16) l'esmenta com a Santa Susanna i publica una fotografia on s'aprecien les parets i la porta.

Cova núm. 6 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)

Recorregut: 4 m
Coordenades (UTM31N ETRS89): 
               X: 370294
               Y: 4593819
               Z: 775 m
Situació: Si seguim resseguint la base del cingle, trobem les dues darreres cavitats, (coves núm. 6 i 7) que des del punt de vista espeleològic són les més interessants. Estan situades una al costat de l'altre, en la núm. 6 

Descripció: Hi ha restes de parets a l'entrada i tapant un forat lateral, cosa que ajuda a creure que deuria estar habitada. En la paret del fons hi ha escrits tres noms amb la data de 1890, pel tipus de cal·ligrafia creiem que molt bé poden datar d'aquesta època.

Cova núm. 7 del Cingle de les Coves (Pontils, Conca de Barberà)

Recorregut: 15 m
Coordenades (UTM31N ETRS89): 
               X: 370300
               Y: 4593819
               Z: 775 m

Descripció: És de majors dimensions, té uns 15 m de recorregut i mesura uns 6 m de fondària per uns 2 d'alçada.

Fort (15) esmenta a més a més les següents ermites desaparegudes aixoplugades sota balmats:

"Sant Ramon, al mateix cingle, i aprofitant una altra balma o cova natural, potser engrandida a primeries del segle XVII” possiblement és alguna de les anteriors.

Sant Vicenç, consta que en 1607 es pretenia bastir aquesta ermita, segurament  aprofitant una concavitat natural. Avui no s'identifica, la qual cosa fa suposar que no fou bastida. 

"Sant Pere Màrtir. En parla la documentació dels primers anys del segle XVII, car en 1607 hi havia intenció de bastir-la en una de les coves del pujol rocós proper al santuari." (3)

0) AA (1871).- "Romería a de San Martín de la Brufagaña" La Ilustración de Madrid (38):219-220

(1) AMADES, J (1984).- Costumari Català. Salvat Editores. Barcelona.

(2) AULESIA, A (1883).- "Excursió á La Llacuna, Sant Magí de Brufaganya y Montagut" Memòria de l'Associació Catalana d'Excursions Científicas (7):32-43

(3) AYMAMÍ, G. (2001).- "Els eremitoris troglodítics de Sant Magí de Brufaganya" VIII Jornades de Literatura Excursionista, vol. I Arxiu Bibliogràfic de la UEC. Barcelona.

(4) AYMAMÍ, G. (2004).- "La utilització de les cavitats per l'home des d'època històrica. El trogloditisme a Catalunya: Estat de la qüestió" Actes 1er Cong. Cat. Espel. pp. 213-227

(5) AYMAMÍ, G. (2014).- Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

(6).AYMAMÍ, G. (2014).- Coves catalanes llegendàries

(7) AYMAMÍ, G. (2017).- "Las cuevas y las simas en la Guerra Civil en Cataluña - 1936-1939" Bol. Museo de la Espel. (20):17-22

(8) BOLÓS, J (1993).- Catalunya Romànica Vol XXI. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

(9) BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (Núm. 44)

(10) BUSQUETS, E. (1974).- "Assassinats a la Brufaganya" a El Correo Catalán. 15 de setembre.

(11) CASALÉ, G. (2004).- "Roban piezas de arte religioso en ermites del Alt Camp y la Conca" a Diari de Tarragona. 14 de juliol.

(12) CASTELLANOS, J. (1890).- "Excursions per lo Panadés" Butlletí de l'Associació d'excursions Catalana 13(145-147):242-250

(13) COLOMINAS, T. (1922).- "Folk-lore espeleològic" But. Club. Munt. (2):10-13

(14).FERRATÉ, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. Reus.

(15) FORT, E. (1965).- "L’Eremitisme a la Catalunya Nova" a Studia Monastica. Abadia de Montserrat.

(16) GAVÍN, J.M.(1984).- Inventari d’Esglésies: Anoia - Conca de Barberà – Ed. Arxiu Gavín. Valldoreix.

(17) GURRI, F. (1991).- "Un santuari i moltes gestes", a Avui, 28 d’abril.

(18) LLENAS, R. (1980).- Apunts històrics de la Llacuna. La Llacuna.

(19) MORANT, J. (1997).- Història i tradició del copatró de Tarragona Sant Magí. "Col·lecció Pau de les Postals" núm. 17. Indústries Gràfiques Gabriel Gibert. Tarragona.

(20) PUIG, M. (2009).- "La meva família: Manuel Puig Roca(18) " a l’Enllaç dels anoiencs. 23 de juliol.

(21) PUIG, G. (1896).- "Cavernas y Simas de España" Bol. Com. Map. Geol. de España (21)

(22) QUERALT, N. (2016).- "La ruta maginiana culmina entre l'olor d'alfàbrega" a Diari de Tarragona. 19 d'agost.

(23) RAMON, S. (1980).- "Un curioso documento de la Brufaganya del año 1528" a Diario Español. 15 d'agost.

(24) RUMBAU, M. (2018).- "Un any més s'ha celebrat el tradicional Aplec de Sant Magí a la Brufaganya" a l'Enllaç dels Anoiencs. 20 de setembre.

 Autors :Genar Aymamí (Espeleo Club Barcelonès)
               Jordi de Valles (Espeleo Club Barcelonès)
               Jaume Ferreres (Espeleo Club Barcelonès)