Salta al contingut principal

Ermites de Sant Magí



http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2018_11_04_archive.html

Les ermites:
Llenas (Llenas 1980) explica que les ermites de la muntanya són les següents: Vora la font de la Salut hi havia una rica capella amb la invocació de la Verge de la Salut.
El 1606, damunt el cingle de la serra rocosa n'hi havia una altra sota l'evocació de sant Jacint.
El 1606 es construí la de Sant Ramon i el 1611 es construí l'ermita dels Apòstols, situada al coll de la serra. Era la més gran de totes.
El 1611 es va construir l'ermita de la mitja costa. 
L'ermita de Sant Domènec estava situada quasi tocant a la cova del sant, dins el cingle de la serra.
El 1607 es féu l'ermita de Sant Vicenç i també la de Sant Pere Màrtir. Actualment moltes d'aquestes ermites són desaparegudes o enderrocades.
L'arxiu Gavín (16) fa esment de les següents: Sant Magí del Barretet, Sant Josep (capella troglodítica) Santa Susanna (capella troglodítica) Sant Magí de les Fonts, els Sants Apòstols, Mare de Déu de la Salut (capella troglodítica).
Pel seu costat Morant (Morant 1997) cita les ermites de la Mare de Déu de la Salut (troglodítica) que ja existia el 1590 de la qual es conserva un retaule, força deteriorat, de mitjans del segle XVI.

Sant Jacint, Sant Ramon (troglodítica), els Sants Apòstols del 1611, Mitja Costa, Santa Caterina del 1607, Sant Vicenç. Pel que fa a Sant Pere Màrtir tot i que l'any 1607 s'hi aportaren materials, no hi ha constància de la seva construcció. Sant Domènec, bastida en el cingle, Sant Magí del Barretet, Sant Josep i Santa Susagna. De totes aquestes ermites, només restaven, fins fa uns anys, la de Sant Josep, Mitja Costa, Verge de la Salut i la dels Sants Apòstols.
Podem veure que tret del santuari i de la capella de les Fonts que tots tres autors les esmenten, només coincideixen en dues ermites, la dels Apòstols i la de la Mare de Déu de la Salut. Se suposa que pel que fa a la resta, alguna ermita en un moment donat hauria canviat d'advocació i encara que surti esmentada amb dos noms deu ser la mateixa. Tot i això, a causa de la poca informació existent en aquest sentit, es fa difícil esbrinar-ho.
Autors: Genar Aymamí (Espeleo Club Barcelonès)
               Jordi de Valles (Espeleo Club Barcelonès)
               Jaume Ferreres (Espeleo Club Barcelonès)
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Macarulla ,resposta del roures als paràsits

Una  agalla ,  macarulla  ( camarulla ),  ballaruga  ( ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga ),  camarota  ( macarota ),  cassanella ,  cascarra  (Catalunya del Nord) i  cascar(r)ot  (bola de, al Vallespir), anomenada científicament  gala  (o  gal·la ) i  cecidi , és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres  artròpodes ,  bacteris  i  fongs . Es tracta de la resposta del  vegetal  a la presència del  paràsit  amb un creixement anòmal de  teixit  que intenta aïllar l'atac o  infecció . Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades. Les agalles de les plantes són creixements anormals [1]  dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana, l'agalla creix sobre la pell i ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Rellotge a Sant Magí, on era?

Mai hem vist un rellotge al Santuari de Sant Magí, però el documents diuen que 25 d'abril de 1753 es fan les escales del campanar i es penja el rellotge. On? Els documents guardats a AHAT  Llibre de la fundatio.... A la pàgina 224 del document digital hi diu que es fa el campanar i es posen les campanes (més d'una?) no s'aclareix el tema- https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000018742#imatge-6
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Goits de Sant Magí

Antiga cançó recopilada entre la gent gran. Memòria oral. Nom de l'informant:  Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot" Data i lloc de naixement:  07/07/1922 (Cassà de la Selva) Municipi de residència:  Cassà de la Selva On, com i de qui la va aprendre:  Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta. cançó del Sant
Publica un comentari a l'entrada
Més informació