Els
goigs son composicions poètiques, de caràcter popular ,que es
canten a la Mare de Deu a Crist o als Sants La
seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé
per demanar la salut física o espiritual. Sant Magí de la Brufaganya en te una col·lecció.
La
primera vegada que es troba documentat aquest gènere, pel que fa a
l'ús i el contingut, és a la Crónica de Ramon Muntaner
Galipoli(1325-1328), on consta que tota l'armada catalana canta els
goigs de sant Pere per demanar pluja la vetlla de contraatacar
Galipoli
En
els goigs veiem tres parts:
text,
musica, ornamentació
En
la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos
heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i
inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al
final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit)
solen tenir sis versos.
La
gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i
probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però
també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere:
Francesc Vicent Garcia (el rector de Vallfogona o Verdaguer- A Catalunya també hi han hagut dones.
Una
cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d'origen
popular, anònima. I molta s'ha perdut, perquè no es feia constar en
els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb
la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i
acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora
Els
motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la
qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o
xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la
imatge.
D'altra
banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes
poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des dels. XVI però els
més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills,
en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una
composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en
dia: una orla –formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada–
emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música,
que no apareix impresa fins al s XVII
En
les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General de
Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi ha una excel·lent
col·lecció de goigs que supera de llarg la xifra de 2500 impresos
i, encara n’hi ha molts més, els quals en aquests moments, es
troben en procés de catalogació.
Per
tal d’ampliar la descripció del que és un goig, l’estudiós en
cultura popular, Lluís – Carles Busquets en: Petit Recull de la
Col·lecció Gràfica (fons Arxiu Joan Amades, 2013), apunta que:
“Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països
Catalans. En un principi estaven dedicats als set goigs de la Mare de
Déu i més endavant s’extrapolaren a Crist i als sants. Al
principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de
les marededéus. Els primers goigs que es coneixen són escrits en
cantorals i altres llibres manuscrits, com el Llibre Vermell de
Montserrat. Al segle XVI ja se’n coneixien d’impresos en fulls
sols, ja en el segle XX en la majoria de goigs s’hi afegeix la
melodia i en molts, al dors, una nota històrica fent referència a
l’ermita, santuari, etc… i a la imatge. N’hi ha també de
profans. Tenen la particularitat que han mantingut l’idioma català
malgrat persecucions i prohibicions de tota mena.”
De
forma tècnica, en la descripció de les parts que integren un goig
trobem la Capçalera on, precisament, apareix la paraula: Goig de…
o, Goig a llaor de… acompanyada del nom de la figura religiosa i
del lloc on és venerada. Sota d’aquest text de presentació, hi ha
impresa una Imatge, la qual, en un principi, era gravada en fusta de
boix i que esdevenia d’especial utilitat a les persones que no
sabien de lletra per identificar a quina advocació anava destinat el
full volander.
Acompanyant
el dibuix, a banda i banda, hi ha els Ornaments que, de forma
habitual, solen ser uns gerros amb flors o àngels que, per tant, si
contemplem l’escena en conjunt, ens recorda els altars de les
esglésies i, sota de les il·lustracions, destaca la Composició
poètica que acostuma a ser en vers i és d’utilització pels
feligresos per ser cantats. El text està distribuït en columnes, al
final de les quals es repeteix una Tornada, que amb el pas dels
segles ha anat acompanyada d’una breu Partitura musical, així com
tampoc, no hi falta una Oració. I, per acabar la descripció, una
Orla envolta el document la qual sovint, evoca formes vegetals que
serveix per emmarcar els fulls en suport de paper que tenen,
aproximadament, un format de Din A4.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada