Salta al contingut principal

Banderes i penons de Sant Magí . BCN

Orgull de la Confraria de Sant Magí de BCN és l'antiga bandera de l'any 1742 que avui encara es conserva. Amb
tela de domàs vermella, hi té brodada la imatge de Sant Magí sobre una peanya amb data de 1742. A ambdós costats del sant hi ha dues imatges més petites que representan a Sant Sebastià, ja que llavors la Confraria estava ubicada en aquesta església. Les mides són grans com eren les dels gremis d'aquells temps: 225cm de llarg x 175cm d'ample.
La Junta del 17 de desembre de 1940, pren l'acord de com serà la vesta que portaran els confrares que assisteixin als actes de Setmana Santa.

Sobre una túnica color negre amb botons i cinturó grisos, hi haurà un "peto" o guardapits de color gris amb l'escut de la Confraria brodat amb fil vermell. Els qui vagin descoberts portaran una "golilla" o coll amb cinta gris o vermella. Després la cinta fou definitivament grisa.

El Penó de la Confraria fou confeccionat per encapçalar la comitiva en la processió del divendres sant de Tarragona. Sortí per primera vegada l'any 1941.

Sobre fons gris amb ribet negre, porta una creu negra al mig que ocupa tota la superfície, i brodat sobre dita creu hi ha l'escut de la confraria en vermell i el nom en or. Al revers, hi ha brodats els escuts de les ciutats de Barcelona i Tarragona. Davall hi trobem la data de la primera sortida: 1941. El porta un aspirant acompanyat per altres dos que agafen els cordons.

La utilització de la vesta és permesa quan la Confraria assisteixi corporativament, i està prohibit als confrares portar-la sense permís de la Junta. Com fet curiós es troba al llibre d'Actes que aquesta prohibició fou feta arran que dos confrares portessin la vesta a la processó de la Bona Mort de Barcelona, naturalment sense autorització i a on mai hi havia assistit la Confraria (any 1944).

La vesta també fou utilitzada al Via crucis que des de 1940 organitza la Confraria per l'interior de la Basílica de Santa Maria del Mar. D'uns anys ençà ja no es porta al Via crucis.

Durant els primers anys, i concretament des de 1941 fins 1950, els confrares que es trobaven a Tarragona pel dijous sant, assistien als actes de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Tarragona, i es tornaven per la vetlla del Santíssim Sagrament revestits amb la vesta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Macarulla ,resposta del roures als paràsits

Una  agalla ,  macarulla  ( camarulla ),  ballaruga  ( ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga ),  camarota  ( macarota ),  cassanella ,  cascarra  (Catalunya del Nord) i  cascar(r)ot  (bola de, al Vallespir), anomenada científicament  gala  (o  gal·la ) i  cecidi , és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres  artròpodes ,  bacteris  i  fongs . Es tracta de la resposta del  vegetal  a la presència del  paràsit  amb un creixement anòmal de  teixit  que intenta aïllar l'atac o  infecció . Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades. Les agalles de les plantes són creixements anormals [1]  dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana, l'agalla creix sobre la pell i ...

Rellotge a Sant Magí, on era?

Mai hem vist un rellotge al Santuari de Sant Magí, però el documents diuen que 25 d'abril de 1753 es fan les escales del campanar i es penja el rellotge. On? Els documents guardats a AHAT  Llibre de la fundatio.... A la pàgina 224 del document digital hi diu que es fa el campanar i es posen les campanes (més d'una?) no s'aclareix el tema- https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000018742#imatge-6

Goits de Sant Magí

Antiga cançó recopilada entre la gent gran. Memòria oral. Nom de l'informant:  Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot" Data i lloc de naixement:  07/07/1922 (Cassà de la Selva) Municipi de residència:  Cassà de la Selva On, com i de qui la va aprendre:  Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta. cançó del Sant