Salta al contingut principal

Sant Magí , en el sostre

Trobem imatges de Sant Magí en diferents indrets tals com el sostre de l'ermita de Santa Caterina a Torroella de Montgri
PINTURES DEL SOSTRE
DECORACIÓ MURAL SOSTRE PRESBITERI
Retornant a l’ermita de Santa Caterina, Fernando de Segovia i el seu ajudant Joan Tapies hi treballaren entre el 8 de març i el 7 d’agost de 1726. Els pagaments registrats al llibre de comptes de l’administrador són una font valuosíssima per resseguir el ritme dels treballs, l’alimentació, el transport dels materials, etc. Alimentats amb bacallà, sardines, cansalada o mallals de vi, els pintors anaren estenent les «sendras blauas», el carmí comú, el verdet, «l’oxi primera», el blanquet, “l’ocra» o el «terra sombra», pigments que compraven a l’adroguer de Figueres Jacint Anglada. En total els administradors es gastaren 234 lliures per la feina dels pintors, 92 lliures per mantenir-los ben alimentats -incloent-hi la feina de la cuinera- i 23 lliures més en concepte deis materials . Grosso modo , la feina consistí a decorar al fresc tot el presbiteri i la nau central, inclosos el cor i els intradossos dels arcs d’accés a les naus laterals , amb representacions de la Coronació de la Verge davant el panteó celestial i de sants i santes habituals del santoral català. Tot plegat, entremig d’un bosc d’estucs a copia de llaçades geomètriques i vegetals de gust barroquitzant, emergint sobre els fons blaus , carmins i grisosos dels bans emmarcats per les nervadures gòtiques. El tram de volta del cor, la decoració del qual sembla posterior tot i seguir la plantilla decorativa de la resta de la nau, és a còpia de filigranes blanques sobre fons gris. El següent tram de volta, caminant en direcció a l’altar, que curiosament no arrenca del pilar, sinó de la dovella central de l’arc rebaixat, conté a cada secció de la volta d’aresta una representació d’una santa: en direcció a l’altar i avançant en sentit longitudinal apareixen santa Llúcia i santa Agnès; en sentit horitzontal i d’esquerra a dreta, santa Eulalia i santa Madrona (o santa Maria de Cervelló?). Al mur d’aquest tram, sant Segimon queda sota santa Eulalia i sant Magí, fent de pendant a l’altre costat, sota santa Madrona. El següent tram és de volta estelada, amb una senzilla representació en relleu de santa Caterina a la clau central i un àngel músic a cadascuna de les quatre claus més petites. A la paret de l’esquerra hi ha representat sant Pau Eremita i a la de la dreta, sant Antoni Abat. La decoració del presbiteri, malgrat haver sofert pèrdues irreparables de pigment i més d’un retoc poc afortunat, pretén ser més ambiciosa: a la part central de la mitja taronja hi ha representat l’episodi de la Coronació de la Verge per la Santíssima Trinitat, presenciat per la cort celestial. Al sector esquerre hi ha les santes, amb santa Caterina en primer terme. A cada costat de la titular de la capella apareixen santa Bàrbara i santa Úrsula, amb l’estendard de la creuada, acompanyades de més santes màrtirs i serafins. Els sants barons estan simètricament disposats a l’altre costat, amb sant Joan Baptista, sant Josep, un sant Bisbe (sant Ermengol ?). sant Pere i sant Pau. Fetes entre el 8 de març i 7 d'agost de 1726
font:  https://ermitadesantacaterina.org/ermita/retaule-de-santa-caterina/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Macarulla ,resposta del roures als paràsits

Una  agalla ,  macarulla  ( camarulla ),  ballaruga  ( ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga ),  camarota  ( macarota ),  cassanella ,  cascarra  (Catalunya del Nord) i  cascar(r)ot  (bola de, al Vallespir), anomenada científicament  gala  (o  gal·la ) i  cecidi , és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres  artròpodes ,  bacteris  i  fongs . Es tracta de la resposta del  vegetal  a la presència del  paràsit  amb un creixement anòmal de  teixit  que intenta aïllar l'atac o  infecció . Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades. Les agalles de les plantes són creixements anormals [1]  dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana, l'agalla creix sobre la pell i ...

Rellotge a Sant Magí, on era?

Mai hem vist un rellotge al Santuari de Sant Magí, però el documents diuen que 25 d'abril de 1753 es fan les escales del campanar i es penja el rellotge. On? Els documents guardats a AHAT  Llibre de la fundatio.... A la pàgina 224 del document digital hi diu que es fa el campanar i es posen les campanes (més d'una?) no s'aclareix el tema- https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000018742#imatge-6

Goits de Sant Magí

Antiga cançó recopilada entre la gent gran. Memòria oral. Nom de l'informant:  Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot" Data i lloc de naixement:  07/07/1922 (Cassà de la Selva) Municipi de residència:  Cassà de la Selva On, com i de qui la va aprendre:  Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta. cançó del Sant