 |
| Model semblant al de Sta Caterina (1706 ) Las Huelgas |
El pare Jordi de Mendoza,
portuguès de setanta cinc any i mestre d'orgues, arranja i fa vida ermitana a l'ermita del Roser prop del santuari de Sant Magí de la Brufaganya.
Quan Mn.Segura el cita a la "Història del Santuari de Sant Magí" , està treballant a la vegada en la construcció d'un orgue
per Montserrat(1603) i casi alhora li'n demanaren un altre pel avui desaparegut convent de Sta. Caterina de Barcelona que es comença el 27 de febrer de 1604 .
Aquest dominic venia d'Andalusia on havia intervingut en diferents òrgans. Era doncs una persona reconeguda pel seu treball. i s'estava a Catalunya preparant una anada a Terra Santa on pensava quedar-se vivint com a ermità.
Al pare Jordi de Mendoza li encarreguen els dos òrgans en un moment en que tant Montserrat com Sta. Caterina de Barcelona volien ampliar i modernitzar el moblatge de l'esglèsia. . No sabien que el pare Jordi de Mendoza , un frare gran tenia una forma de treballar basada en l'antigor i els contractants esperaven formes noves. Mixtures a la moderna, òrgan gran i cadireta. Després de l'obra i en no agradar als contractants Sta Caterina el modifica i Montserrat adopta una solució radical i mes solvent.
Ell desitjava dedicar la darrera part de la seva vida a l'oració .Seguint amb la descripció de Mn. Segura arriba a Sant Magí de visita i queda tant impressionat de la pau de la muntanya que, malgrat ell volia acabar la seva vida a Jerusalem, decideix quedar-se a Sant Magí.
Demana al Rvdism, General permís i llicencia per arranjar l'ermita del Roser situada prop del Santuari i de la cova de S. Magí se li concedeix permís per condicionar-la emprant les "estrenes"(donació com a gratificació a un servei) dels orgues de Montserrat i de Barcelona i per fer-hi vida d'ermità.
Va fer l'encàrrec a uns mestres d'obra d'Igualada que treballaren malament i li cobraren molts diners, malgrat l'obra estava mal feta el pare Jordi de Mendoza hi va viure un any. Morí el dia de Sant Agustí de 1607 a Sant Magí i l'enterraren davant la pica baptismal de l'església.
Aquest dominic venia d'Andalusia on havia intervingut en diferents òrgans. Era doncs una persona reconeguda pel seu treball. i s'estava a Catalunya preparant una anada a Terra Santa on pensava quedar-se vivint com a ermità.
 |
| Òrgan de Verdú . Construit (1604) |
Al pare Jordi de Mendoza li encarreguen els dos òrgans en un moment en que tant Montserrat com Sta. Caterina de Barcelona volien ampliar i modernitzar el moblatge de l'esglèsia. . No sabien que el pare Jordi de Mendoza , un frare gran tenia una forma de treballar basada en l'antigor i els contractants esperaven formes noves. Mixtures a la moderna, òrgan gran i cadireta. Després de l'obra i en no agradar als contractants Sta Caterina el modifica i Montserrat adopta una solució radical i mes solvent.
Ell desitjava dedicar la darrera part de la seva vida a l'oració .Seguint amb la descripció de Mn. Segura arriba a Sant Magí de visita i queda tant impressionat de la pau de la muntanya que, malgrat ell volia acabar la seva vida a Jerusalem, decideix quedar-se a Sant Magí.
Demana al Rvdism, General permís i llicencia per arranjar l'ermita del Roser situada prop del Santuari i de la cova de S. Magí se li concedeix permís per condicionar-la emprant les "estrenes"(donació com a gratificació a un servei) dels orgues de Montserrat i de Barcelona i per fer-hi vida d'ermità.
Sembla que, en parlar de persones concretes amb els seus treballs i alegries, Sant Magí es fa més personal i proper . La història i les històries humanitzen els entorns,
Font: L’ORGUE A CATALUNYA I A MONTSERRAT DURANT LA VIDA DE JOAN CEREROLS(1618-1680) Oranias i Orga, Ramon
"Història del Santuari de Sant Magí" Mn. Joan Segura 1954. pàg 98
Història dels òrgues de Verdú
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada