Salta al contingut principal

Gent de Sant Magí: Ponseta dona part de la Brufaganya als Hospitalers


















Ponceta apareix en el segle XI quan ella i el seu marit donen terres i homes de la Brufaganya als Hospitalers de la Comanda de Sant..... En aquells temps molts nobles i benestants es sentien afalagats de donar terres i rendes a l'esglesia i en el moment que atravesava l'Ordre del Temple els hospitalers en van sortir molt beneficiats especialment en les deixes i testament que aportaven particulas de la Catalunya nova,
Podem el testament en dues imatges per veure tot el text i els limits de la donació
En aquest text no sols parla dels limits i la quantitat de terrers ino que parl de "homnibus" que tant pot ser homes com tot. Si pensem que en aquell temps els esclaus o servs de la terra eren moneda corrent arreu del pais es podria pensar que la deia que Punseta i el seu marit fan a la Comanda dels Hospitalers es també els posibles habitants que vivien i treballaven les terres de la Brufaganya i que més tard  seran els que també estan censats a Sant Magí.
Mercès a aquesta llei,  'Liber iudiciorum' el paper de les dones cristianes del segle IX al XII, aproximadament, és visiblement actiu. Participen públicament en tota mena de transaccions: compren i venen béns, encapçalen petites comunitats de pobladors, denuncien injustícies, són titulars de castells. En un context colonitzador, les dones conquereixen els terrenys erms de frontera amb la força de l'arada, braç a braç amb els homes i els fills. Per la seva banda, les senyores nobles, en absència dels marits —quan surten de cacera, de cavalcades o a guerrejar—, queden al govern de les posses­sions i han d'estar preparades per defensar el castell en cas d'atac.
Font Les cases de templers i hospitalers a Catalunya . Aplec de noves i documents històrics “ Joaquim Miret Sans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Macarulla ,resposta del roures als paràsits

Una  agalla ,  macarulla  ( camarulla ),  ballaruga  ( ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga ),  camarota  ( macarota ),  cassanella ,  cascarra  (Catalunya del Nord) i  cascar(r)ot  (bola de, al Vallespir), anomenada científicament  gala  (o  gal·la ) i  cecidi , és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres  artròpodes ,  bacteris  i  fongs . Es tracta de la resposta del  vegetal  a la presència del  paràsit  amb un creixement anòmal de  teixit  que intenta aïllar l'atac o  infecció . Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades. Les agalles de les plantes són creixements anormals [1]  dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana, l'agalla creix sobre la pell i ...

Rellotge a Sant Magí, on era?

Mai hem vist un rellotge al Santuari de Sant Magí, però el documents diuen que 25 d'abril de 1753 es fan les escales del campanar i es penja el rellotge. On? Els documents guardats a AHAT  Llibre de la fundatio.... A la pàgina 224 del document digital hi diu que es fa el campanar i es posen les campanes (més d'una?) no s'aclareix el tema- https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000018742#imatge-6

Goits de Sant Magí

Antiga cançó recopilada entre la gent gran. Memòria oral. Nom de l'informant:  Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot" Data i lloc de naixement:  07/07/1922 (Cassà de la Selva) Municipi de residència:  Cassà de la Selva On, com i de qui la va aprendre:  Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta. cançó del Sant