Els Montargull, feudataris dels Cervelló i dels Puigverd a diferents indrets de la Conca de Barberà, l'any 1168 tenien diferents prerrogatives tant a Rocamora com a Brufaganyes, ja que pel testament de Guillem, aquestes varen passar al fill gran del testador.
En el testament de Berenguer de Clariana, l’any 1193, aquest s’anomena senyor del lloc i castell de Rocamora, entre d’altres.
L’església de Sant Jaume es documenta de nou a mitjan segle XIV, entre la resta d’esglésies del bisbat de Tarragona, contribuint al pagament d’una dècima papal de 15 sous per part del seu rector.
L'ampliació de la capçalera de l’església fou segurament el resultat d'una iniciativa particular, ja que la clau de la volta de creueria que la cobreix ostenta un emblema heràldic.
Les primeres noticies documentals referents a Rocamora corresponen a la segona meitat del segle XII, i per elles coneixem algunes de les famílies que disfrutaren de drets en el seu àmbit. Els Montargull, feudataris dels Cervelló i dels Puigverd a diferents indrets de la Conca de Barberà, l'any 1168 tenien diferents prerrogatives tant a Rocamora com a Brufaganyes, ja que pel testament de Guillem, aquestes varen passar al fill gran del testador. També els Clariana posseïren drets directes al terme i castell; els trobem documentats l’any 1174, fent donació al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas emplaçat dins aquesta circumscripció. En el testament de Berenguer de Clariana, l’any 1193, aquest s’anomena senyor del lloc i castell de Rocamora, entre d’altres. La definició d’un tros de terra de la Comanda Hospitalària de Sant Valentí de les Cabanyes al Penedès, feta per Ramon de Tous i la seva muller Ermessen l’any 1178, va encetar tot un seguit de concessions als hospitalers, que culminaren amb la venda feta a la Casa de Sant Valentí de l’heretat de Brufaganyes, durant el segle XIII.
L'ampliació de la capçalera de l’església fou segurament el resultat d'una iniciativa particular, ja que la clau de la volta de creueria que la cobreix ostenta un emblema heràldic.
Les primeres noticies documentals referents a Rocamora corresponen a la segona meitat del segle XII, i per elles coneixem algunes de les famílies que disfrutaren de drets en el seu àmbit. Els Montargull, feudataris dels Cervelló i dels Puigverd a diferents indrets de la Conca de Barberà, l'any 1168 tenien diferents prerrogatives tant a Rocamora com a Brufaganyes, ja que pel testament de Guillem, aquestes varen passar al fill gran del testador. També els Clariana posseïren drets directes al terme i castell; els trobem documentats l’any 1174, fent donació al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas emplaçat dins aquesta circumscripció. En el testament de Berenguer de Clariana, l’any 1193, aquest s’anomena senyor del lloc i castell de Rocamora, entre d’altres. La definició d’un tros de terra de la Comanda Hospitalària de Sant Valentí de les Cabanyes al Penedès, feta per Ramon de Tous i la seva muller Ermessen l’any 1178, va encetar tot un seguit de concessions als hospitalers, que culminaren amb la venda feta a la Casa de Sant Valentí de l’heretat de Brufaganyes, durant el segle XIII.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada