Salta al contingut principal

Herba de Sant Joan, als entorns de Sant Magí


 El pericó herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) és una planta herbàcia de la família de les clusiàcies, abans anomenada Hipericàcies. Aquesta planta està present a bona part d'Europa, Àfrica, l'Àsia occidental i zones temperades de la resta del món, deserts i regions antàrtiques.

 S'importa de l'antiga URSS, Bulgària, Hongria i Romania. Es troba distribuïda àmpliament als Països Catalans.

 Es troba en llocs pocs humits, principalment als marges dels camins o carreteres, prades, tanques, ribes i llocs assolellats.

 Pot aparèixer a prop de rius o rierols. Es troba en terrenys de mitjana i baixa alçada. Té un complex cicle vital que inclou la maduració i la reproducció sexual. Les pluges d'estiu afavoreixen el seu creia l'herba de sant Joan es cremava en les cases en què es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com a Fuga daemonium (espantadimonis). Es diu que cura la melancolia i atrau l'amor. En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per ramets d'aquesta planta.

En farmacologia te usos: Antidepresiu Hipnòtic Relaxant Sedant i Millora la concentració i la memòria

Te  molts noms populars: "berbena/berbenes de Sant Joan", "centaura groga", "diablots", "dragó", "flor de San Joan", "flor de cop", "flor de sant/Sant Joan", "flor de sant/Sant Pere", "foradada", "herba de cop", "herba de fer oli de cop", "herba de les ferides", "herba del cop", "herba de les bruixes", "herba de les ferides", "herba de l'oli de cop", "herba dels cops", "herba del pericó", "herba de sant/Sant Joan", "herba foradada", "herba santjoanera", "hipericó", "hipèric foradat", "inflabou", "milifulla groc", "oli de cop", "pericó", "pericó foradat", "pericó groc, "pericot", "periquet", "santaura groga", "Sant Joan/santjoan", "santjoans", "transflorina", "trasflorina", "trescam/trescalam/trescames", "tresflorina"

D'aquesta planta, un dels noms mes emprats a la contrada  és herba de Sant Joan i és degut al fet que la seva floració es dóna al voltant del 24 de juny juntament amb la festivitat de la nit de Sant Joan.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Macarulla ,resposta del roures als paràsits

Una  agalla ,  macarulla  ( camarulla ),  ballaruga  ( ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga ),  camarota  ( macarota ),  cassanella ,  cascarra  (Catalunya del Nord) i  cascar(r)ot  (bola de, al Vallespir), anomenada científicament  gala  (o  gal·la ) i  cecidi , és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres  artròpodes ,  bacteris  i  fongs . Es tracta de la resposta del  vegetal  a la presència del  paràsit  amb un creixement anòmal de  teixit  que intenta aïllar l'atac o  infecció . Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades. Les agalles de les plantes són creixements anormals [1]  dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana, l'agalla creix sobre la pell i ...

Rellotge a Sant Magí, on era?

Mai hem vist un rellotge al Santuari de Sant Magí, però el documents diuen que 25 d'abril de 1753 es fan les escales del campanar i es penja el rellotge. On? Els documents guardats a AHAT  Llibre de la fundatio.... A la pàgina 224 del document digital hi diu que es fa el campanar i es posen les campanes (més d'una?) no s'aclareix el tema- https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000018742#imatge-6

Goits de Sant Magí

Antiga cançó recopilada entre la gent gran. Memòria oral. Nom de l'informant:  Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot" Data i lloc de naixement:  07/07/1922 (Cassà de la Selva) Municipi de residència:  Cassà de la Selva On, com i de qui la va aprendre:  Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta. cançó del Sant