Què menjaven els monjos de Sant Magí al s. XVII?

 

Arran d'aquesta pregunta surt la recerca i presentació a les Jornades Europees del Patrimoni d'un aspecte novedós a Sant Magí de la Brufaganya: El Patrimoni gastronòmic de Sant Magí. 

Ens demanem: Què menjaven els monjos a Sant Magí? i els mossos que treballaven pel monestir o anaven a portar-hi queviures? què menjaven els devots que anaven a fer novenes o els visitants que portaven presentalles per agraïr al Sant una cura miraculosa o una gràcia demanada i aconseguida?.

Fem una consulta amplia a la documentació que l'Arxiu Històric Diocesà de Tarragona posa a l'avast dels interesats i en l'apartat de Monacal i Ordre de Predicadors trobem molta documentació sobre la vida dels dominics i el funcionament de l'economia del convent. 

En el segle XVII s'esmenta la tasca que els pare prior encarrega a un dels frares d'anotar el gasto diari de menjar al convent. Aquest fet, en sí anecdòtic, ens porta  a un menú mensual  del convent de Sant Maig de 1777. Gran troballa!!!

Font: AHAT

La relació de plats consumits és diferent segons els comensals. Hi trobem els monjos i malats de l'hospital que els divendres de l'any no mengen carn, ni per Quaresma, ni a l'Advent , ni a les vigilies de Nadal i altres festes litúrgiques. D'això deduïm  quantitat d'abadejo (bacallà), congre,  arengades i menjar blanc on el peix hi és present. Uns dels comensals força nombrosos són els mossos , tants els que treballen al convent, a les seves botigues i a les seves terres, com els que venen de fora per traginar vitualles i persones a Sant Magí. Aquest homes necessiten menjar fort doncs fan treballs pesats , aquí trobem les pitances de moltò (carn),cansalada,  freixures, sang i fetxe... Pitances que en realitat serien semblats als estofats actuals. I finalment els devots i visitants ,aquestes persones amb poder adquisitiu que volen menges de qualitat i en molts casos compren al rebost i en cru: coloms,anyells, llebres, pollastres, sucre, ametlles, ... i ells o els seus criats les cuinen a les seves habitacions.

Per això són molt interesants les aportacions del llibre de Mn Segura "Història del Santuari de Sant Magí" on es relata com en arribar els monjos dominics - predicadors- des del convent de Santa Caterina de Barcelona a SM, arrenden a seglars: el rebost, la botiga de les candeles i el guardarroba. És en veure con els roben en els pesos i el descontent dels visitants per la qualitat dels queviures que el Prior nomena un frare per vigilar cada botiga i un d'específic per anotar el gasto diari del menjar i aquest llibre és la font principal on estudiar el patrimoni gastronòmic de Sant Magí.

 Una font d'ingresos alimentaris eren també: Els arrendaments i les Primícies.

Es en les pàgines dels llibres de gastos on apareixen les diferents menges: carxofes, cols, naps, ... de l'hort. Aquestes anotacions permeten tornar al lobre de MnSegura on descriu l'hort dels monjos i el situa al costat de la Capella de les Fonts "regat amb l'aigua de la font santa" i en litigi pel terreny amb el criat dels comptes de la Llacuna. Hi llegim les anades al mercat de Santa Coloma de Queralt per comprar a la menuda(granel) abadejo (bacallà) , arengades, cistells, arreus per les caballeries, agulles, fils i cintes i per les mides (cinta amb la mida del Sant que la gent s'enduia con a record)

Pasem a relatar alguns dels plats que apareixen als documents i els seus ingredients:

El menjar blanc que podia ser de peix, carn o postre es pot trobar al Sensovi i Coc

Menjar blanc de carn:

Ingredients:
500 g de brou de pollastre
50 g d’ametlla en pols
20 g de farina d’arròs
50 g de pit de pollastre cuit
Sal
15 g de sucre blanc

Barrejar el brou de pollastre i l’ametlla en pols i amb un túrmix triturar mig minut. Colar el líquid per una gasa o colador de tela i posar la llet resultant en un cassó.
En un morter, picar el pit de pollastre cuit i dissoldre’l amb una mica més de la llet. Per altra banda, posar la farina d’arròs en un bol i dissoldre-la amb una mica de la llet d’ametlles. Barrejar l’última mescla amb la llet del cassó i portar a ebullició.
Al cap de 10 minuts, afegir el pit de pollastre dissolt amb una mica de llet i coure 10 minuts més. Afegir el sucre i un pessic de sal. Coure uns 30 minuts a foc suau i barrejant sovint per evitar que s’enganxi.
Servir calent en plats fondos i, si es vol, es pot servir amb una mica de canyella, clau i/o nou moscada per sobre.

 Escudella verda

Ingredients

1 o 2 ossos de vedella

1 carcassa de posllastre

1 braó de xai

1 grapat de péssols

1 grapat de faves desgranades

½ col

Fulles d’escarola

1 api

1 grapat de fideus

1 grapat d’arròs

 

Posem dins una olla gran  5 o 6 l. d’aigua, els ossos i que bullin 1h. Quan hagi passat 1h. afegim els péssols, les faves, l’api, i passats 5 minuts ,la col, l’escarola tot net i trinxat. Deixem que bulli . Hi afegim passats uns minuts la menta. Quan hagin passat 15 minuts hi afegim l’arròs i els fideus , deixem que es facin. Retifiquem de sal , treiem la menta i servim.

 Freixures, sang i fetge

Ingredients
500 g de retalls i ossos de xai
2 l d’aigua
1 freixura de xai (un cor i dos pulmons)
1/2 fetge de xai
1 cullerada de greix de porc
1 ceba mitjana
700 g de brou de xai
50 g de fetge cuit
1 llesca de pa torrat
50 g de vinagre
8 pebres negres
4 claus d’olor
1/2 cc de canyella en pols
Sal

En una olla posar la carn de xai amb l’aigua. Tapar i coure una hora o més. Colar i reservar el brou.
Netejar la freixura i el fetge amb aigua i retirar les parts dures. Coure-ho tot sencer en aigua bullent uns 20 minuts.
Retirar les carns de l’olla, deixar temperar i tallar les freixures en llesques d’un centímetre. Reservar 50 g del fetge cuit i tallar la resta a llesques de mig centímetre.
En una cassola ampla, escalfar el greix de porc i sofregir les freixures fins que agafin una mica de color. Afegir el fetge, sofregir 2 minuts, afegir la ceba tallada a rodelles grosses i afegir una mica de sal. Coure a foc suau fins que la ceba sigui tova. Afegir 700 g del brou de xai i coure a foc suau uns 40 minuts.
Mentre cou, preparar la picada remullant el pa amb el vinagre, els claus, els grans de pebre negre i la canyella,tirar-la a  la cassola i deixar 5 minuts. Servir calent.

 En el tastes que es va fer després de la visita guiada varem poder degustar aquestes receptes que els voluntaris de "Amics de Sant Magí i el seu entorn" ens teine preparats.

Fons d'informació;

 AHAT Arxiu Històric Diocesà de Tarragona.

 "Història del Santuari de Sant Magí" Mn Joan Segura . Ed. Associació Cultural Al Gaià . Sta.Coloma de Queralt 1994.

"Llibre de la fundació  del Convent de Sant Magí de la Brufaganya " a cura d'Avel.lí  André  Cossetània. 2020