Salta al contingut principal

Sant Magí, a taula!: Escudella verda

Escudella verda
Fruit de la recerca feta als documents de l'AHAT que parlen del Santuari de Sant Magí entre els 1666 i 1777 en l'apartat d'entrades i sortides de gastos de la casa, ens vam trobar amb l'ordre que el prior del convent dona a un monjo d'anotar cada dia el que es gastava en menjar a la casa.
Aquesta documentació té diferents formes de plasmar-se en els textos documentals, Una primera fase enumera les quantitats i els diferents aliments, especialment en els mil sisens, però després el que fa és un assentament diari amb el nom dels plats servits pel dinar i sopar i, a la mateixa línia de l'assentament, la quantitat gastada. Per a sorpresa nostra, ens vàrem trobar amb un menú mensual. Una joia!

Comencem una relació de plats que es cuinaven i servien al monestir entre els segles XVII i començament del XVIII . ixò es possible  gràcies a la tradició oral  que els ha conservat i als llibres de cuina antiga d'on hem tret la recepta.
Font AHAT

Avui presentem: ESCUDELLA VERDA. la podeu trobar ressenyada el dia 1 dimecres, dia 11 dissabte, dia 16 dijous i dia 22 dimecres. del document que us mostrem. 

1 o 2 ossos de vedella

1 carcassa de pollastre

1 grapat de pésols tendres desgranats

1 grapat de faves desgranades

1/2 col

fulles d'escarola

1 api

1 grapat de fideus

1 grapat d'arrós

1 branca de menta fresca

Posem una olla grossa al foc amb 5-6 litres d'aigua i els ossos prèviament nets. Deixem que vagin bullint i retirem, si es el cas, la bromera que puguin treure. 

Quan hagi passat una hora aproximadament, hi afegim els pésols i les faves, l'api i passats cinc minuts, la col i l'escarola netes i trinxades. Deixem que bulli. Hi afegim passats uns minut la menta. Quan hagin passat 15 minuts , hi afegim l'arròs i els fideus i deixem que es facin. Rectifiquem la sal. Traiem la menta i servim.

Aquest plat, tant sols el caldo,  es va servir enguany, al tastet final de les Jornades Europees de Patrimoni a Sant Magí de la Brufaganya.

Nota.- Els temps de cocció s'han adaptat a les cuines actuals.



 ,

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Macarulla ,resposta del roures als paràsits

Una  agalla ,  macarulla  ( camarulla ),  ballaruga  ( ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga ),  camarota  ( macarota ),  cassanella ,  cascarra  (Catalunya del Nord) i  cascar(r)ot  (bola de, al Vallespir), anomenada científicament  gala  (o  gal·la ) i  cecidi , és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres  artròpodes ,  bacteris  i  fongs . Es tracta de la resposta del  vegetal  a la presència del  paràsit  amb un creixement anòmal de  teixit  que intenta aïllar l'atac o  infecció . Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades. Les agalles de les plantes són creixements anormals [1]  dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana, l'agalla creix sobre la pell i ...

Rellotge a Sant Magí, on era?

Mai hem vist un rellotge al Santuari de Sant Magí, però el documents diuen que 25 d'abril de 1753 es fan les escales del campanar i es penja el rellotge. On? Els documents guardats a AHAT  Llibre de la fundatio.... A la pàgina 224 del document digital hi diu que es fa el campanar i es posen les campanes (més d'una?) no s'aclareix el tema- https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000018742#imatge-6

Goits de Sant Magí

Antiga cançó recopilada entre la gent gran. Memòria oral. Nom de l'informant:  Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot" Data i lloc de naixement:  07/07/1922 (Cassà de la Selva) Municipi de residència:  Cassà de la Selva On, com i de qui la va aprendre:  Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta. cançó del Sant