El santuari de Sant Magí acollia molts peregrins i visitants. La majoria venien per acomplir prometences i es quedaven a fer novenes i altres devocions per tant necessitaven menjar en el monestir. També hi havia molts mossos de la casa i altres treballadors de pas. Tot plegat feia necessari un proveïment de queviures i verdures important.
En el llibre de Mn.Segura trobem ressenyada aquesta necessitat i la solució que els monjos hi troben. En el text ,que transcrivim de l'original ,hi veiem la solució i l'etern problema de relació del convent amb l'autoritat civil del Baró de la Llacuna.
 |
| Posible ubicació de l'hort dels monjos Foto Col. R.Orga |
Veiem el text:
... "en aquest mateix any 1607, vent lo que la casa patía sens tenir ninguna ortalissa, prengueren los pares, la esforçada en cloure un tros de terra pera ort allá mes baix de la font; lo qual se rega ab aigua de la font sancta: y si be feyan obra de un flux, ab tot desijavan fos altre tant major.
Emperó no pugueren fer lo que desijavan, per no estar encara declarat si es nostre o del señor Baró aquell tros de terra quey ha dendel torrent fins al rech per hont passa la aigua de la font de Sant Magí lo qual dupte consisteixen saber si es passat sempre lo torrent per on passa ara , ó si quan se feu la dotalía passava per hont ara passa lo rech, com preten Navarro procurador del Baró "*
Apareix també la situació cambiant dels límits termenals, els camins i els rierols. Ens queda molta feina cartogràfica i de descobriment en el terreny per poder donar llum a l'hort dels monjos. Ara com a mínim sabem mes o menys on estaba.
Hi seguirem treballant!
*SEGURA Joan, Història del Santuari de Sant Magí. pàg 100. Ed: Associació cultural Baixa Segarra, Snata Coloma de Queralt. 1994
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada