La nit de Sant Joan és la més curta de l'any i el solstici d'estiu. Segons el calendari astronòmic, el 21 de juny arrenca la temporada estival, però segons els experts, fa centenars d'anys la nit del 23, és a dir, Sant Joan, coincidia amb el solstici d'estiu i s'ha considerat com la benvinguda d'aquesta temporada, ja que també coincideix amb el començament de les vacances escolars.
Arreu neixen les fogueres de Sant Joan per a donar-li la
benvinguda a l'estiu i celebrar la nit més curta de l'any que està envoltada de
tantes supersticions i rituals. El foc sempre ha estat un protagonista en
aquesta festa d'origen incert i pagà i que per a molts és un símbol de bona
fortuna i màgia.
Molts acudeixen a les zones costaneres on existeix una
tradició molt arrelada a les fogueres per a celebrar la llarga tradició lligada
al foc, perquè es creu que aquest element ve tenyit per una alta càrrega
d'espiritualitat. A més, es realitzen nombrosos rituals per a atreure la bona
sort i començar amb el peu dret la nova etapa de l'any. Per això, molts
creients en la màgia de Sant Joan feliciten la nit o desitgen bona fortuna a familiars
i afins en la misteriosa nit de Sant Joan
Per
a les bruixes i els amants de la màgia
La màgia, els rituals, herbes i conjurs sempre han
caracteritzat aquesta nit d'estiu tan celebrada i per això molts desitjaran bona
sort, salut i fortuna en aquesta supersticiosa nit on es creu que les herbes suposadament tenen un efecte curatiu més
potent en la mateixa nit de fogueres .
Una planta amb propietats medicinals
L’herba de Sant Joan és una planta molt coneguda, encara actualment, per les seves propietats medicinals. Des de l’antiguitat s’ha considerat també una planta màgica, ja que s’emprava per espantar els mals esperits de les cases, o fins i tot per combatre encanter
· Actualment la flor de Sant Joan s’usa sota tutela
mèdica com a planta antidepressiva. Es coneix de forma
comuna amb el nom de “Prozac
natural” ja que se n’ha comprovat l’efectivitat en casos
de depressió lleu. També actua de protector de l’estómac, com a antiàcid, i com
a analgèsic, entre d’altres propietats.
·
L’oli
de cop, ús molt habitual de l’herba de Sant Joan
· Un dels usos més habituals de
l’herba de Sant Joan a Catalunya és en forma d’oli: l’oli de cop. Aquest oli s’ha
emprat també des de l’antiguitat per a combatre cops i inflamacions locals gràcies
a les seves virtuts antiinflamatòries, antisèptiques i cicatritzants.
·
L’oli de cop es prepara justament aquests dies, entre Sant Joan i Sant Pere, pel fet de trobar l’herba de Sant Joan plenament florida arreu de Catalunya. S’utilitza oli d’oliva, o d’ametlles, i es mescla en un pot gran amb les flors d’aquesta planta acabada de collir. Tot plegat es deixa macerar durant 40 dies a sol i serena, tot movent de tant en tant el recipient.
· Un cop
han passat els 40 dies es cola el contingut del recipient i l’oli resultant es
guarda en pots de menor volum en un lloc sec i fosc.
- Quan
localitzem alguns exemplars en flor, hem d’estar atents al calendari. Si
falta molt per a la nit de Sant Joan podem
comprovar la fase llunar i esperar a la nit de lluna plena.
- Anirem al començar a caure la nit amb un pot de vidre amb
tapa hermètica. És important el moment, ha de ser quan després d’estar al sol tota la jornada es queden més sequetes i
tenen concentrades totes les essències.
- És com
un ritual: amb cura i tranquil·litat,
escollirem algunes flors de manera
que no deixem cap exemplar completament sense flors. No volem alterar el
cicle vital de la planta. És un procés delicat on cal concentració i
paciència per a no fer malbé la resta de summitats florides. Quan
aprofitem un regal de la natura hem de donar les gràcies. Ja sabeu, és de
ben parit ser agraït; així que sempre hem de dir gràcies, i més
quan volem que després la planta ens ajude.
- Afegirem
un bon oli d’oliva fins a cobrir completament tot
el pot, assegurant-nos que no queda cap flor sense submergir. Perquè ha de ser d’oliva? Hi ha persones que
fan l’oli d’hipèric amb oli d’ametlles, però la recepta tradicional dicta
que s’ha de fer amb oli d’oliva, que a banda de tenir ben reconegudes
moltes virtuts medicinals i cosmètiques, és un producte ben nostre, de
secà, de la nostra terra. Un bon oli el pot fer el teu veí o un agricultor
local, pot ser de la comarca del costat o produït al país, per això
considere que el nostre or líquid sempre serà més sostenible que altres
olis.
- El temps que hi ha de macerar varia segons a qui
preguntes. Hi ha qui afirma que amb una setmana és suficient, altres
asseguren un mes… Però la tradició diu 40
dies a la serena.
- El lloc idoni on el guardarem tot aquest temps
ha de rebre llum indirecta del sol. Si ho
guardem a un lloc molt fosc, l’oli no es tintarà de color roig ni
transferirà tantes propietats.
- Comprovarem
cada 4/5 dies com evoluciona i cada setmana podem remoure el pot un poc sense obrir-lo ni
agitar-lo fort.
- Quan
siga l’hora comprovarem que l’oli ha canviat: ha de tenir més densitat i un color roig intens.
- Podem
colar l’oli i guardar-lo en un pot a l’ombra en un ambient fresc i
sec. O podem fer cas a les persones majors,
que diuen reutilitzar les flors durant
dècades i el mateix oli. Cada vegada que utilitzen el remei, li afegeixen més oli a mesura que es gasta, de forma
que dura molt de temps.
- Per
garantir que no es perden les propietats, cal tancar hermèticament el pot
i guardar-lo a un lloc ben fosc.
·
L’oli d’hipèric s’empra per via externa amb l’objectiu de cicatritzar cremades o ferides lleus. També per alleujar els dolors provocats pels colps i fins i tot es recomana pels dolors ciàtics. En cas de granets, èczemes o fongs també és un bon remei natural gràcies a les propietats antiinflamatòries i cicatritzants
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada